"Pròleg", de Víctor Obiols

La Luisa, la vaig conèixer a la plaça de St. Josep Oriol cap a l'any 1995. Era amiga de la mare dels meus fills, amb qui estudiava teatre a l'Escola de Nancy Tuñón. De seguida vam congeniar, per generació, per complicitats i per ideals de vida. Era i és divertida i amb duende. Havia viscut la vida a fons. Em va recordar el meu collega, l'estimat Pepe Sales, l'artista "maleït" que ens havia deixat feia un any, el 1994, per culpa de la sida, un autèntic com ella, un "company de viatge" que havia plantat cara en mil batalles. 

Han passat els anys, i ja al s. XXI, jo em vaig trobar donant classes de Literatura dramàtica a l'Institut del Teatre, i es produí allò que passa de tant en tant, màgicament, en la docència; que trobes i reconeixes ànimes que brillen, plenes de llum i d'energia. Vaig fer amistat amb l'actor Joan Sentís, ell i una colla del grup de classe van acompanyar-me una tarda a Vilafranca a la presentació que em feia Jordi Llavina d'un llibre de poemes. El grup de joves em va ensenyar aquell vespre que compartíem un món, el món que ens agrada, fet de creativitat i llibertat, i que ens agrada construir cada dia malgrat tot, perquè no és, malauradament, el que ens volen vendre, i tot costa molt. Cal ser molt pacient amb la mesquinesa imperant. 

Al cap d'un temps, d'això ara fa poc, en Joan -per pagar el lloguer- treballava de telefonista al Departament de Benestar Social; la Marisa va trucar per demanar una cita prèvia i despatxar algun afer del seu interès, i al cap de no-res ja estaven parlant de poesia, de teatre i de la vida, i van quedar. I aquí els tenim, des d'aquell dia que van engegar aquest meravellós projecte d'espectacle. Una obra que parla a través de grans actors i actrius,i fa parlar els textos de Marisa Muñiz, poeta vital i plena de força i de quejío amb dosis (terapèutiques) d'ironia i d'alegria, per compensar les misèries de la vida, aquells «golpes en la vida... tan fuertes... yo no sé de César Vallejo. 

Però l'espectacle parla també, a través dels poemes descarnats i potents i plens de bellesa de la Luisa, de tota una època, la de la Barcelona preolímpica, bombardejada per la droga dura i l'especulació, i plena encara de personatges "genialoides" que creien des dels anys setanta en la utopia i en la revolució més o menys anarquista, les tribus de hippies i de freaks que lluitaven per una societat millor. Com Pau Malvido, un àngel rebel, un ésser lúcid i lliure de pensament que vaig tenir el privilegi de conèixer, i amb qui vaig tenir la sort de treballar en el Col·lectiu de Vídeo Comunitari, VÍDEO NOU, un dels projectes macos que va endegar, i que no va durar perquè ho regirava tot cap per avall, i combatia el mainstream i l'esperit mercadotècnic que triomfaria finalment, com ell havia previst amb certa fatalitat. Malvido, com la Luisa, estava en el punt de mira de la societat benpensant i, com diu Genís Cano, va ser «matxacat per ser un punt fort».

Marisa Muñiz és un punt fort que ha sobreviscut. És d'agrair. Llegiu-la. Us evocarà una vida dura. Però una vida plena, i plena de sentit. Celebrem-ho avui i ara.

Victor Obiols (Llandrich) Bocanegra

Publicat a Antología de relatos y poemas, de Marisa Muñiz.  2023